L’exposició compta amb 152 peces de 18 institucions diferents i ha calgut tres anys i mig de feina per poder-la fer
El Museu de Lleida inaugura aquest dijous l’exposició temporal ‘Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso‘. Es tracta d’una mostra que pretén resumir i recollir les troballes més destacades dels darrers 30 anys d’excavacions en aquests enclavaments referencials de l’Imperi Romà a la demarcació de Lleida. L’exposició compta amb 152 peces que provenen de 18 institucions diferents que van des del Museu d’Arles, el de Tolosa de Llenguadoc, Saragossa, el Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya o el Museu Nacional. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha destacat que han fet falta tres anys i mig per poder recopilar tot aquest material que «fins avui mai havia tingut tanta presència».
Una bona part de les peces que es poden veure a la mostra que estarà a la sala d’exposicions temporals del Museu de Lleida provenen de l’Arxiu Arqueològic de Lleida i dels museus de Guissona i Isona.
En aquest sentit, Xavier Payà, de l’Arxiu Arqueològic de Lleida i comissari de l’exposició, ha destacat la col·lecció epigràfica que s’ha reunit per primera vegada, amb 6 pedestals, un altar funerari i una làpida, que permetrà transportar al visitant a la vida d’aquelles persones que van caminar i viure a les nostres ciutats fa 2.100 anys. Payà ha afegit que l’exposició ha permès recuperar algunes peces per primera vegada; peces inèdites, de la mateixa Ilerda, com columnes o el molí pompeià trobat a l’avinguda Francesc Macià, «que les teníem en el més pur oblit».
DESTAQUEM
Així mateix, Payà ha destacat que l’exposició vol ser un «homenatge» a l’origen de la vida de les persones, tal com el tenim ara. Ha recordat que amb la conquesta dels romans es va implementar un sistema organitzatiu de territori amb ciutats connectades per vies. Això va permetre que la població que vivia dispersa s’allotgés a les ciutats que estaven regides per unes lleis i protegides per un exèrcit. Aquest va ser, «el germen de la nostra vida actual», ha apuntat.
De la seva banda, Josep Giralt, de l’Institut d’Estudis Catalans i també comissari de l’exposició, ha posat en valor el fet que a Guissona, s’ha conservat de manera permanent durant els darrers 2.000 anys una capa freàtica d’aigua que ha permès trobar elements de fusta als diferents pous que hi havia a l’antiga Iesso. A l’exposició hi ha una de les troballes recents més destacades d’aquest jaciment, una galleda de fusta que va sortir d’un pou l’any 2017.
Un altre dels fets destacats d’aquesta exposició és que s’ha fet una restitució virtual de com eren les ciutats de Ilerda, Iesso i Aeso en l’època romana a partir dels elements excavats als jaciments. Josep Giralt ha apuntat que en les imatges hi ha «força imaginació i interpretació» però permeten donar una idea de com serien aquestes tres ciutats fa 21 segles. A més a més, permeten unificar les tres ciutats que van conviure en una mateixa època predominant i encapçalant la vida social, econòmica i cultural d’aquell temps a la demarcació de Lleida.