Alejandro Escovedo va rebre el títol de “millor artista dels 90” per part de la revista “No depression”, publicació seminal quan parlem de rock d’arrel nord-americana. Un títol que ens ajuda a entendre davant de qui estem. Membre de una saga familiar, els Escovedo, que inclou a Pete (percussionista de Santana), Sheila E (bateria de Prince), Mario (member del grup de hard rock The Dragons”) i Javier (dels punk-rockers The Zeros), Alejandro llueix un discurs musical amb més de trenta anys de solera que, com assenyala el músic i historiador Lenny Kaye, es passeja per les desesperacions i celebracions de la vida amb una profunditat emocional que trascendeix fronteres i gèneres. Als 70 va formar part de la ràfaga punk inicial de la Costa Oest amb The Nuns, als 80 de la cowpunk amb Rank and File i True Believers, als 90 va trobar la seva veu en primera persona amb discs a nom seu que encara ressonen amb força –com “Gravity” (1992) i “Thirteen years” (1994)-.
Amb cada nou disc la seva ombra s’anava allargant i la seva influència en el rock d’arrel amb parada i fonda a Texas i Califòrnia no parava de créixer. Així des de fa vint anys, amb l’aturada obligada de una hepatitis C que va marcar, a més, un punt d’inflexió a la seva obra. La va fer encara més profunda. Van sorgir homenatges com el tribut “Por vida” (2003), amb Calexico, The Jayhawks, Ian Hunter i Cowboy Junkies, entre altres, i es van oferir col.laboradors de la talla de John Cale, qui li va produïr “Boxing mirror” (2006), Chuck Prophet i Bruce Springsteen.
Des de llavors segueix tant prolífic com sempre, amb quatre discos d’estudi més – “Real Animal” (2008), “Street Songs of Love” (2010), “Big Station” (2012) y “Burn Something Beautiful” (2016); en aquest últim en estreta col.laboració amb Peter Buck (R.E.M.) i Scott McCaughney (The Minus 5, Young Fresh Fellows)- i un en directe, “Live Animal” (2009).
El 14 de Setembre es va publicar el seu nou disc, “The Crossing”, amb un primer single, “Sonica USA”, on apareix un dels herois musicals d’Escovedo, Wayne Kramer del MC5.
GUERSSEN RECORDS
