Dos miratges. D’una banda guerres, grans sequeres, desforestacions massives, costes contaminades, explotació laboral… De l’altra, supermercats ben fornits, seguretat al carrer, estabilitat familiar, bons serveis sanitaris, llibertats, treball remunerat…
I entre els dos miratges, estols d’ocells. Ocells, i més enllà, planetes, asteroides, matèries primeres, galàxies, sang, cèl·lules, armes, àtoms, electrons, publicitat, quarks, ideologia, por, residus, esperança. Vida. Res en el cosmos s’està quiet. La quietud no existeix, és una quimera. L’única cosa que hi ha és moviment. Si és impossible aturar un electró, quin sentit té posar tanques als estols d’ocells?
Premi de la Crítica de Barcelona 2015 i Lleó d’Or de la Biennal de Venècia 2015, també ha estat premiada de manera regular tant a nivell nacional com internacional i ha rebut elogioses crítiques en mitjans com The New York Times, Folha de Sao Paulo, Tiempo Argentino o El Mundo.es, entre d’altres
