La companyia BAT de Tàrrega representa aquesta obra de Nicasi Camps i Pinós en commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
«La Blanca tenia el seu marit en un altar. I ara encara l’hi ha posat més des que ha sabut que s’havia estimbat amb el cotxe, per un penya-segat de ses illes. Tot casa sembla un mausoleu, ple de fotografies del seu Biel i rams de flors. I com no podia ser d’altra manera, tal com manen la moral i les bones costums, la Blanca ara va de dol rigorós, negra de dalt a baix… El cos d’en Biel, tal vegada engolit per les ones, no l’han trobar encara. I aquest és el gran pesar de la pobra Blanca: No poder-li fer un enterrament com Déu mana. Però van passant els dies i la Blanca, una mica per aquí i una mica per allà i gràcies a l’ajuda dels bons amics que l’envolten, va adonant-se que alguna cosa no rutlla del tot fina en tot aquest afer. La Leo, la Camila, la seva pròpia filla, l’administrador de la fàbrica de sabates i fins i tot la nova minyona, tots n’hi diuen una de freda i una de calenta i tots sembla que saben alguna cosa que ella no sap. Quan finalment cau del núvol, llavors la Blanca es treu el dol. Vol començar una nova vida i diu que vol recuperar el temps perdut, que vol fer la pau…, vaja. I doncs què havia passat durant tots aquells anys que ella havia viscut tan tranquil·la i feliç amb el seu Biel?»
