El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida.
La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir als pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat.
Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. La família mai no el va denunciar, però sí l’hospital. Per aquella decisió podia passar fins a 10 anys a la presó.
És l’eutanàsia un assassinat? És ètica? És just tractar Marcos d’assassí? Aquestes preguntes es plantegen a l’escenari, on el propi Marcos explica la seva història.
