Una de les més agradables sorpreses sorgides darrerament. Cançons emocionants i intenses, construïdes amb pianos, efectes digitals, melodies captivadors i unes veus properes que no tenen por d’endinsar-se en terrenys lírics i sobrenaturals. Lletres que ens parlen de la teoria de cordes i de camps magnètics com si fossin apassionades històries d’amor. Pianos amb sons de la NASA processats, teories científiques amb capes de veus que no se sap d’on vénen, buits que suren sense gravetat o distorsions que parlen amb la força d’un animal. I és que és en l’abisme entre el científic i el místic on neixen aquestes cançons amb un disc que pregunta directament pel què som. Guillem Roma, veu i piano. Josep Maria Baldomà, electrònica.
El concert s’emmarca en la programació de l’Animac.
