El Cor Lieder Càmera i Lídia Pujol us proposen un recorregut per la música de Joan Manén, un dels músics (violinista i compositor) a qui, malgrat el seu gran talent, la història encara no ha fet justícia. L’immens talent de Manén queda clarament demostrat en la seva trajectòria inicial: en poc més de quatre anys va passar d’iniciar-se en la composició a estrenar la seva simfonia Nova Catalònia a l’edat de 17 anys.
Es podria descriure Manén com un compositor molt intuïtiu, molt líric i inspirat. És difícil assignar-li una influència clara, ja que en la seva música conviuen d’una manera molt natural i original diverses estètiques, amb trets de música germànica, espanyola, catalana i francesa. Amb l’afany de trobar una personalitat pròpia, Manén sempre cerca la modulació diferent i aconsegueix un llenguatge harmònic personal. El mateix Manén va encunyar el terme iberisme per poder-se desvincular de la música espanyola de caire popular, en molts casos d’escàs valor musical, que va imperar durant la segona meitat del segle XIX i part del XX.
Manén defuig la cita de temes populars i prefereix inspirar-se en els ritmes de soleares, jotes, seguidillas i altres per explorar-ne l’essència a partir de melodies originals. En són una mostra la Petite suite espagnole i les Cinc melodies espanyoles enregistrades.
