L’equilibri entre el control i el descontrol defineix els meus treballs, construïts amb tessel·les de paper que acaben integrant collage embrollats fins als límits de l’horror vacui. Les coses excessivament controlades són més previsibles i, per tant, es perd el factor de descobriment espontani i inesperat. L’amor al caos contestatari i l’adhesió a corrents de pensament que advoquen per un major descontrol institucional em van portar a transitar els camins de l’anarquisme i el punk, camins que sovint fiten amb l’amor al descontrol. Us convido a endinsar-vos al meu particular món fet de paper, caos, tendresa, matraca mainstream deconstruïda i moltes altres coses més amalgamades sense un sentit aparent.
