Tots sabem que l’Al·leluia de Händel és un dels grans hits de la música clàssica, però el que resulta difícil d’entendre és que no s’hagin convertit també en indispensables la major part dels fragments del Messies. Es tracta d’una obra immensa, brillant, espectacular, però també molt difícil d’interpretar. Quan es va estrenar, l’èxit va ser apoteòsic i des d’aleshores s’ha interpretat de forma ininterrompuda arreu del món. Händel havia tingut grans èxits amb les seves òperes i també amb la música instrumental, però a partir dels 50 anys va dedicar-se, gairebé de forma exclusiva, als oratoris. L’obra ha superat completament el patrimoni exclusiu dels fidels cristians i ha esdevingut patrimoni universal dels fidels a la música. Té aquella doble qualitat exclusiva de les obres mestres: d’una banda, conté secrets i noves lectures per als experts, i de l’altra, bellesa i atracció per a l’oïdor mitjà. Acompleix, efectivament, una funció espiritual que si no ens apropa a Déu, com a mínim ens apropa a l’Art.

Aquest és un espectacle programat dintre del marc de La Temporada a l'Auditori Enric Granados.