Tenir l’oportunitat de sentir a qui l’any 2010 van proclamar la violinista més jove premiada al Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius, interpretant precisament el concert per a violí d’aquest compositor, és veritablement un goig i un honor.
Sibelius i Dvorák ocupen un lloc destacat en la història de la música per haver superat amb escreix el repte que el nacionalisme musical es va fixar a finals del segle XIX: aconseguir una combinació equilibrada i coherent entre els elements tradicionals i moderns. Finlàndia i la República Txeca van obtenir amb aquests dos compositors una rellevància internacional sense precedents pel que fa a la creació musical, de manera que van convertir aquestes “petites” músiques nacionals de “petits” països en quelcom infinitament més gran i irreemplaçable.
Els tres moviments del dificilíssim concert de Sibelius combinen virtuosisme tècnic i exigències expressives amb melodies inspirades en la cultura tradicional i amb l’orquestració dels grans compositors romàntics com Brahms. En els quatre moviments de la simfonia de Dvorák hi podrem sentir la influència en els ritmes de les danses bohèmies i les melodies d’inspiració folklòrica, mantenint sempre el caràcter cordial i afectuós que caracteritza aquesta obra.
