Estúpida Erikah va irrompre en el panorama musical amb el pop-folk de ‘Decorant interiors, decorant exteriors’ (Temps Record, 2010) i després d’haver guanyat el Premi Joventut del concurs de maquetes Sona9. Amb la veu i composicions de Lluís Bòria al capdavant, la banda ha recorregut les principals sales i festivals del país confirmant-se com una de les formacions més solvents de l’escena catalana. El viatge de l’Erikah ha inclòs l’EP “L’hivern al cos” (Temps Record, 2011) i “Fora les cendres” (Temps Record, 2013), amb un so més elèctric i rocker. Ara, EE es llença al format acústic amb “300 mil·lisegons per a crear un record” (Petits Miracles, 2016).
Cançons de pèrdua i cançons amables, o d’una quotidianitat detallista; crescendos èpics on dels murmuris es passa als crits estripats, Una banda que sobre les taules deixa moments inoblidables i sota les teules regala estones més que agradables. Amb l’Erikah, han apropat a la nostra llengua i amb el seu propi filtre referències com Micah P. Hinson, Arab Strap, Low, Tom Waits, Smog, Johnny Cash, Tindersticks, Sr Chinarro entre d’altres. En aquest cas les referències no castren; despleguen les ales i et (els) fan volar…. Tanmateix, cap cançó desvetlla qui és l’enigmàtica musa, ni on rau la seva estupidesa, però tot arribarà, no?
