Des de la seva introducció a l’Espanya renaixentista, la viola de gamba va convertir-se en l’instrument perfecte per a la improvisació. El seu caràcter híbrid, tan apropiat per al desplegament melòdic com per a l’acompanyament harmònic, permetia als violagambistes deixar volar la imaginació, improvisant noves musiques o glossant-ne d’altres autors. Segles més tard, l’esperit romàntic va portar la separació dels rols d’autor i intèrpret desterrant així la tradició improvisadora de l’àmbit de l’anomenada “música culta” i relegant-la al món de les músiques populars. Amb aquest programa de concert, els germans Alqhai recuperen aquesta tradició improvisadora i, en definitiva, una forma més natural de fer música.
