Vull un tresor que els contingui a tots! Vull la joventut! Frustrat per la inútil cerca de coneixement, el vell erudit Faust embeni la seva ànima al diable a canvi de l’eterna joventut i de la bella Marguerite… Gounod recrea el mite popularitzat per Goethe donant èmfasi en la història d’amor i magnificant la caiguda i la salvació final de Marguerite. L’elecció d’alleugerir l’abast filosòfic de la història li permet trobar un equilibri entre les escenes on el sobrenatural exigeix la grandiositat, i un univers regit per la interioritat de l’acció i els sentiments. La partitura de Gounod és un tour de force d’invenció melòdica, que revela en l’escriptura vocal la capacitat del compositor per a transmetre emocions sinceres i immediates.
