Aquesta exposició mostra diverses peces que comparteixen la singular expressió de la corporeïtat del pintor català. Els seus traços, que arriben a ser ferotges en alguns punts, generen pintures plenes de potència, però també de fragilitat. Els cossos d’aquestes obres apareixen com a lloc privilegiat per l’experiència, i aquesta, com a possibilitat per a la generació d’espais de trobada, de diàleg i de complicitat. Allunyades de les representacions contemplatives, dels colors suaus i les pinzellades netes, característiques d’altres èpoques artístiques, com el Renaixement o el Modernisme català, les obres de Guinovart participen de la provocació, trenquen amb les proporcions apol·línies per reafirmar la vida sense fugir del desig ni de la sexualitat.
