Josep Guinovart és un dels artistes catalans més influents de la segona meitat del segle xx. El seu caràcter inquiet i carregat de curiositat el va dur a explorar noves vies d’expressió plàstica que contribuïren notablement a l’obertura i la modernització de les arts de tota la península Ibèrica. No és estrany, per tant, que les seves aportacions i les de la seva generació hagin deixat pòsit en les generacions que l’han succeït. És per aquest motiu que aquesta exposició —plantejada com un exercici d’associació visual i conceptual— pretén establir lligams entre l’obra de Josep Guinovart i la d’artistes —gairebé tots de generacions posteriors a la seva— de tendències i edats ben diverses.
Hem seleccionat un total de tretze artistes que constitueixen una representació àmplia i transversal de l’art català dels darrers anys. Alguns han rebut una influència directa de Guinovart, fruit d’una relació d’amistat o de mestratge. D’altres no conegueren personalment l’artista, però es declaren admiradors de la seva obra i han explorat —amb personalitat i aportacions pròpies, això sí— camins pels quals Guinovart també havia transitat. D’altres, però, formen part d’aquesta selecció pel simple fet de desenvolupar una obra que, malgrat ser totalment contemporània i formalment allunyada del món de Guinovart, té punts de contacte amb la seva.
De vegades, el punt d’unió és formal o tècnic, però en altres casos es tracta d’una relació conceptual o, simplement, de temàtica o caràcter. El món plàstic de Guinovart és tan ampli i divers que resulta fins i tot senzill trobar-hi elements que, d’alguna manera o altra, perviuen en l’obra dels seus successors. A través d’aquesta selecció s’estableix un diàleg estimulant entre l’obra de Guinovart i la de Jordi Alcaraz, Frederic Amat, Alfons Borrell, Josep Maria Camí, Tono Carbajo, Germán Consetti, Jordi Fulla, Antoni Llena, Anna Llimós, Laia Noal, Guillermo Pfaff, Gerard Sala i Guim Tió. Segurament aquesta és la prova més clara de la vigència del llegat artístic de Josep Guinovart.
