El terme Ibsen Afterpop fa referència a l’actualització contemporània de l’obra del dramaturg noruec. En primer lloc, s’estableix una estètica enllaçada amb un nou realisme que busca apropar a la nostra època tant el context com les problemàtiques dels personatges. D’altra banda, des de la segona meitat del segle XX, la cultura pop i afterpop s’han caracteritzat per la barreja d’estils, estant el pastitx i la intertextualitat en el centre de la creació.
D’aquesta manera, el nostre Ibsen Afterpop ve determinat per entrar en la zona fosca de Hedda Gabler, per buidar, per destruir, per confrontar-nos amb la part més nihilista de tot allò que surt de nosaltres mateixos quan l’avorriment de viure és el protagonista.
