La mostra s’estructura cronològicament i, així, el visitant pot endinsar-se des del moment de la seva coneixença, el 1957, en el marc d’una exposició que Palau Ferré celebrava a l’Ateneo de Madrid, fins als darrers anys de les seves vides, passant pels articles de premsa i el poema que Jaume Ferran va dedicar a l’artista, o al retrat que Palau Ferré va fer de l’esposa del poeta. També es fa especial èmfasi en les trobades estiuenques que duien a terme a Catalunya, amb llargues sobretaules, aprofitant les vacances de les facultats nord-americanes, on Jaume Ferran era professor. Dos dels moments clau que s’expliquen a l’exposició es concentren en el període 1970-1971. Així, l’abril de 1970, Jaume Ferran fa d’amfitrió de Palau Ferré a Madrid, tot prologant el catàleg de l’exposició pictòrica que té lloc a la Biblioteca Nacional d’Espanya i que consolida l’artista en l’àmbit estatal; de la mateixa manera, el 1971 Jaume Ferran té un paper actiu en la participació de l’homenatge nord-americà al 90è aniversari de Picasso, que tindrà lloc al Museu Everson de Nova York. Cal reserva prèvia, grups de màxim 6 persones i del mateix nucli familiar.
