A través dels boscos de la memòria hi ha una don -moltes dones unides per un mateix nom- que es pregunta si hi ha un destí femení a la Terra. Com a eco del seu propi eco, en un viatge no cronològic però sí viu, la papessa Joana vesteix roba “masculina” i pareix un fill enmig d’una multitud embogida pels desitjos de lapidació. Joana d’Arc triomfa al camp de batalla i pateix l’interrogatori de l’inquisidor que planeja cremar-la a la foguera. Joana la Boja clava les seues mans a l’inert cor de Felip el Bell. Sor Juana Inés de la Cruz va desitjar -en clau poètica- a la virreina. I Juana Doña va visitar el mur en què el seu marit fou afusellat mentre pronunciava les seues últimes paraules d’amor. Els vestigis d’un llegat que retronen una i altra vegada en les massa sovint sordes oïdes del present.
*Espectacle en castellà.
