Kokoscha + Rombo

Esdeveniment

Kokoscha + Rombo

Sense programacions vigents
Compra d'entrades
Encara sense vots
KOKOSCHA: Els de Pamplona han fet un disc increïble, que només es pot entendre com un tot. "El Mal" és el disc de confirmació, el definitiu, una meravella produïda per Kaki Arakarazo (productor de Kortatu o Manta Ray) i Luis F. Bayo, de Espanto, en Estudis Gárate, i masteritzada per Xavier Alarcón (La Casa Azul, la Bien Querida, etc.), un tàndem de luxe per al disc més ambiciós d'un grup que està obligat a fer un pas endavant: Kokoshca mereix estar entre els grans grups de rock d'aquest país, una posició que s'ha guanyat durant gairebé una dècada amb algunes de les millors cançons en castellà que hem sentit. És una gran responsabilitat.

Kokoshca són molt llestos, són parapsicòlegs i miren cap al salvatge est quan tots els altres miren a l'oest. Són salvatges, sí. I bicèfals, com el gos de Demikhov, perquè també saben fer balades abonyegades on es vessa gota a gota el dolç nèctar del pistil d'una planta carnívora, disposada a devorar influències sempre irreprotxables. El seu desvergonyiment només s'equipara al seu inaudit do per compondre himnes d'última fila d'un autobús que condueixen per torns Martin Rev, Jonathan Richman, Evaristo i Lou Reed. I, sobretot, Kokoshca transmeten la certesa que no van a lliurar mai material mediocre, que el seu futur sempre serà interessant, valent i, sobretot, perillós.

ROMBO: Han passat moltes coses en els últims quatre anys. A Rombo, també. Després de molts canvis, sentiments i giragonses, el grup d’indie-pop femení publica aquest 3 de maig el seu segon disc “Clara Montse Núria”, editat per l’associació cultural i segell discogràfic The Indian Runners. És un disc curt, com sempre, amb vuit cançons plenes d’urgència i d’harmonies boniques que parlen del que parla el pop: d’estimar i de deixar-ho de fer. Lluminoses i nostàlgiques, les cançons estan produïdes, gravades i mesclades per en David Rodríguez (La Estrella de David, La Bien Querida, Beef...), amb qui el grup ja va treballar el 2015 pel seu disc de debut.

La gravació s’ha fet a distància, entre Barcelona i Madrid, per logístiques de la vida. Això té relació amb les tècniques d’enregistrament que s’han fet servir, que són poc ortodoxes i expliquen alguns dels sorolls, converses i crits que s’hi han escolat, volgudament. El disc també reflecteix els canvis que ha viscut la banda durant aquest temps. El més important ha estat la sortida del grup de l’Anna, la bateria inicial de Rombo, motiu pel qual la percussió del disc està feta a base de ritmes midi d’ordinador dissenyats pel mateix David. Podem dir que és un disc amb algunes tristeses i absències que troben el consol en l’amistat que tenen la Clara, la Montse i la Núria.

megabanner2_espectacles

Agenda

juliol

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Enquesta