Van ser supervivents d’una guerra que ningú no recorda, per més que no desisteixin del seu intent en guanyar una batalla contra l’oblit. Aquests Quixots que semblen desenterrats en la rasa de la història, des del final dels seus destins es pregunten: Hauria estat diferent d’haver aconseguit la victòria en aquella llunyana guerra? Va ser aquell el combat crucial o queda el decisiu contra la mort? La commemoració d’una batalla oblidada reuneix les minses restes d’una tropa. A penes es distingeixen ja d’aquells fantasmes que evoquen, els que van quedar sepultats juntament amb la por i la glòria, en les trinxeres. Es diria definitivament vençuts pel temps, derrotats per les hostilitats del destí, no obstant això, no han abandonat l’esperança de realitzar una última gesta gloriosa. En la reunió anual planegen perpetrar l’assalt al poder, somien amb una revenja que acabi amb les injustícies i acaben entre ambicions i rivalitats.
