Aquesta exposició de l'artista Pilar Rosado, comissariada per Cleofé Campuzano, ens mostra un i dos i tres i molts Guinovarts... els artistes són generadors especialitzats d’imatges. A les col·leccions d’imatges d’artistes hi ha uns llaços d’unió, de parentius formals, que fan que constitueixin una família de significat comú. La possibilitat d'abastar el contingut visual total d'una col·lecció ens permet considerar una informació a la qual no tindríem accés analitzant només les parts, les propietats de la totalitat no resulten dels elements constituents sinó que emergeixen de les relacions espai-temporals del tot.

Aquesta és una exposició Site-specific, realitzada especialment per l'artista sobre obres de Guinovart, buscant establir nexes en comú i aprofundint en la capacitat del llenguatge per a generar discursivitats peculiars i úniques. La proposta museogràfica inclou imatges impreses, videoart i projeccions. El treball de l'artista aprofundeix en una producció on el mitjà digital és també el concepte i està ple de significacions atribuïdes i per atribuir. Des de llocs que no imaginem, des de la impetuosa llibertat més imaginativa, sorgeix el germen que porta a la creació, sigui com sigui la seva manifestació posterior. Aquest treball aprofundeix en l'extracció d'aquest nucli de sentit per a deconstruir-lo i formalitzar una nova composició que mantingui aquest cabdal viu. (...) La visió artificial és el camí que porta al camp d’il.lusió on l'artista espera poder trobar la forma de la llibertat, la que va construir Guinovart.