La iaia folkie i amable es transmuta en el primer power-trio de la història de rock català i ens ofereix un arriscat aiguabarreig de cançons de temàtica onírica i, en conseqüència, menys explícita. Embolcallades amb un nou so electrònic, internacional, tremendament compacte, cerquen la transcendència mitjançant el risc premeditat, el criteri artístic, la llibertat interpretativa i una notable manca de concessions a la galeria
La progressió sol basar-se en el destil•lat i la consolidació d’allò que millor ha funcionat del disc anterior i dels darrers directes, amanit amb calculades, petites, dosis d’innovació. Minimitzar el risc sembla la millor fórmula per mantenir trajectòries artístiques en aquests temps difícils. Aquest no ha estat el cas de La iaia.
