L’adopció és un procés en el qual importa sempre el benefici del menor per damunt de qualsevol interès, ja siga el de la família biològica o el de la família adoptiva. Té com a finalitat buscar una família per a un menor i no un menor per a una família. Estableix un tipus de filiació diferent a la biològica: la filiació afectiva. El procés d’adopció pot allargar-se fins a huit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d’adopció.
La sort parla de la pròpia experiència dels actors com a família homoparental i interracial. Una peripècia emocional i vital però també un llarg camí administratiu i judicial que té com a finalitat aconseguir formar una família. A través de la seva experiència íntima volen parlar de la diversitat, de quins són els models de famílies, de com vivim les qüestions racials, de quins són els referents, l’entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això. Parlar en primera persona és exposar-se, no com a model sinó com a manifestació, revelació d’una realitat oculta que els actors han decidit fer visible perquè la normalització de tot tipus de famílies influeix positivament en fills i filles. La integració en la societat és la base per al benestar individual i familiar, però també per a l’enriquiment social.
Deconstruir no és destruir. Què és una família normal? Normal, respecte a quins paràmetres o condicionants?
