En aquesta peça creada específicament per al Ballet de l’Òpera de París en 1994, el coreògraf Angelin Preljocaj troba un subtil equilibri entre la modernitat del seu llenguatge coreogràfic i el geni musical de Mozart. Els ballarins fan una anomenada en despertar de l’amor, des de les primeres trobades fins a la seducció, des de la timidesa fins a l’atracció, des de la resistència fins al dolç atractiu de l’abandó en el sublim «passo a dos». L’escenari, perfectament cisellat, evoca l’elegància i el refinament d’un jardí d’estil francès i el vestuari està inspirat en l’època de la Il·lustració. Els ballarins desperten l’amor, des de les primeres trobades fins a la seducció, des de la timidesa fins a l’atracció, des de la resistència fins al dolç atractiu de l’abandó en el sublim «pas de deux». Fins i tot avui, aquest treball atemporal continua explorant els codis de l’amor i la forma en què es desenvolupen els sentiments humans.
