Alessandrini és un dels experts en música barroca més prestigiosos del món. Les seves gravacions d’obres de Vivaldi són de referència i gaudir-lo dirigint Les quatre estacions amb la violinista holandesas Liza Ferschtman, és tot un luxe. L’any 1725 Vivaldi va publicar dotze concerts sota el títol “El difícil equilibri entre l’harmonia i la invenció”. Eren obres en les que plantejava el clàssic dilema entre el respecte a les normes de l’escriptura clàssica i la llibertat creativa. Les quatre primeres peces de l’àlbum van tenir un èxit sense precedents: quatre obres en les que destaca un violí solista i, alhora, es descriuen els diferents moments de les estacions de l’any. No solament van agradar per la frescor i l’encant de les seves melodies i per la imitació musical del vent, la pluja o els ocells, sinó també per l’habilitat que l’autor va demostrar a l’hora de combinar efectes de tot tipus (pizzicatos, glissandos, tremolos…) que ens obliguen com a públic a estar permanentment enganxats a l’escolta. Alessandrini ens proposa completar el programa amb la Segona de Schubert, una de les moltes joies de l’autor vienès que només van ser apreciades anys després de la seva mort, una obra amb referències al seu admirat Beethoven i possiblement la més alegre de tot el seu catàleg.
Aquest és un espectacle programat dintre del marc de La Temporada a l’Auditori Enric Granados.
