El concert per a violí i orquestra de Piotr Illitx Txaikovski és, possiblement, el més reconegut del seu gènere. Amb una escriptura per a solista a l’abast només dels virtuosos més agosarats, l’obra assoleix un dels cims indiscutibles de l’expressió romàntica. Romeu i Julieta, la tragèdia d’amor de Shakespeare, dona forma a una de les obres més inspirades de Txaikovski, una obertura-fantasia que recrea els personatges i vivències del paradigma de la tragèdia de l’amor condemnat. La ruptura amb el llenguatge orquestral romàntic, és el que va portar Serguei Prokófiev a escriure La Simfonia n. 1, “Clàssica”, una composició que va molt més enllà de l’emulació dels models simfònics del segle XVIII i que prefigura un dels corrents més fèrtils del segle passat. Encapçala el concert Albada, interludi i dansa, de Robert Gerhard.
