Maribel Verdú, Emma Suárez, Ariadna Gil, Fernando Cayo, i Alex García des de l’escenari i sota la batuta de Josep Maria Pou, donen la mà a l’espectador i el conviden a viatjar en el temps a la dècada dels 60, quan tot estava per fer i tot era possible.
“Cinc persones en un bar, o cinc persones soles, una a una, en cinc bars diferents. Cinc fills del seu temps. Cinc “fills” de l’era Kennedy i els cinc vivint – revivint- a cop de record, el que han estat o no les seves vides i el que els ha tocat viure. Qualsevol altre temps passat va ser millor? La dècada dels joves, dels drets de la dona, del Poder Negre, del moviment gai i la contracultura; la guerra del Vietnam, els míssils nuclears i el bloqueig de Cuba; la del moviment hippy, el mur de Berlín, el maig francès, la píndola anticonceptiva i el “Fes l’amor, no la guerra”. De l’assassinat de John F. Kennedy. Un 22 de novembre de 1963, ara fa 50 anys. Ara el món és un altre. I nosaltres, els d’abans, ja no som els mateixos. O sí?”
