PROJECTE D’EDICIÓ SALA ART JOVE. L’any 1973 Marlon Brando va rebutjar l’Oscar al que havia estat nominat per la seva actuació a The Godfather. Però no va anar a recollir l’estatueta i va enviar enlloc seu una jove índia que va parlar denunciant el maltractament que sofreixen els indis nordamericans de mans de la indústria del cinema. Quaranta anys més tard, un jove de quinze anys va rebutja el premi que havia guanyat en un concurs convocat per Antena3, per la realització d’un vídeo sobre l’obsolescència programada, davant la contradicció de rebre un iPod com a trofeu.
Entre un cas i l’altre s’han succeït molts altres casos en què els guanyadors rebutgen els guardons, el judici, l’acadèmia… aquests són Los Rechazados.
Los Rechazados qüestiona com els formats, a priori crítics o que proven de desenvolupar una crítica institucional, poden esdevenir cànon, a partir de la recerca d’un gest concret i paradigmàtic en aquest sentit: persones que han estat premiades en diferents camps del saber i disciplines, i que per motius molt diversos han renunciat al guardó.
Sovint pot ser un gest de menyspreu cap a la legitimació que significa el guardó: menysprear al jurat, l’acadèmia o el significat de la pertinença a un col·lectiu més gran que estableix unes normes. Rebutjar un premi en aquest sentit pot ser un gest convulsiu i políticament incorrecte que alteri el curs d’allò esperat.
Però què passa quan revisem i ens adonem que aquest és un fet que s’ha repetit i es repeteix any rere any en les tribunes de molt premis o amb cartes a la premsa? L’espai de rebot constitueix una altra tribuna, un espai de denúncia, o de reivindicació, o simplement un aparador publicitari, on els altaveus arriben més lluny que els del propi premi.
