Al segle XX, l’aparició de la màquina i la reproducció mecànica fan canviar el concepte de bellesa i d’erotisme. Duchamp, Man Ray i Picabia obren les portes de la història de l’art al maquinisme artístic, amb la machine célibataire o màquina soltera de l’art. Picabia fa dibuixos i pintures maquinistes i una la titula ‘Fille née sans mère’, repertori maquinista que publica a les revistes 291 i 391. Duchamp identificà dona i màquina com a nova visió de la bellesa en l’art que s’allunya del model naturalista i creà La mariée mise à nu par ces célibataires, même o Grand Verre (1915-1923), una màquina de desig eròtic acompanyada de la Green Box (1934), la capsa amb les seves instruccions. Man Ray participà de la poètica maquinista amb la seva càmera fotogràfica. Man Ray i Duchamp van jugar a l’il·lusionisme òptic i s’avançaren a l’art cinètic amb experiències com els Rotoreliefs (1935) o Rotative Plaque de Verre (1920). Tots tres van crear els seus alter ego femenins, el més famós Rrose Sélavy, de Duchamp.
