La major part de les obres de Vivaldi van ser pensades per interpretar-se en el Ospedalle della Pietà, un orfenat exclusivament de nenes, dedicat només a la protecció i educació d’aquestes i en on Vivaldi exercia com a professor. Els seus concerts eren expressament dedicats a les seves alumnes i interpretats per aquestes amb l’orquestra de l’orfenat anomenada La Pietà. Orquestra que segons fonts bibliogràfiques comptava amb un nombre d’entre vint i vint- i-cinc instruments de corda, clavicordi o òrgan. Després de la mort del compositor l’any 1741, la major part de les obres dedicades a La Pietà es creien perdudes fins a la seva aparició accidental l’any 1920.
La Suite Indiana del compositor, metge, guitarrista i concertista argentí Jorge Cardoso, eleva al llenguatge cambrístic els sons més genuïns d’una significativa geografia llatinoamericana. Les formes musicals desenvolupades en l’obra aporten a la clàssica orquestra de cordes una estètica regional que no perd cap dels seus trets més genuïns: solitud a la Milonga, romanç a la Guarania, religiositat i candor al Aguinaldo, festeig en el Joropo i aquesta proverbial barreja de tristesa i alegria de la Samba i la Marxa. D’altra banda, la inclusió de dues guitarres assegura la representativitat poderosa d’aquest instrument a Amèrica, sobretot en els passatges en què una “toca” i l’altra “acompanya”, restituint el protagonisme de la guitarra més entranyable i moltes vegades subestimada per la pròpia acadèmia: aquesta guitarra que, en un simple rasgueig, assegura la permanència dels gestos antics de les meravelloses músiques de Llatinoamèrica.
