Rock’n’roll i garatge dels cinquanta i seixanta, espectacle de grand-guignol, una gran posada en escena i parafernàlia sinistra. El Mossèn i la seva troupe surten del cementiri i es presenten en societat amb un EP homònim de quatre temes, les lletres dels quals tenen protagonistes tan macabres com l’home del sac, un botxí anomenat Nicomedes, i un ésser estrany «tot negre i pelut […] amb fang i cucs penjant-li del cap».
Aquesta formació de recent creació presentà el 2013 un Ep de quatre cançons editat per Discos Jaguar, filial de la valenciana Discos Monterey. Conté dues versions espectaculars, i dues cançons reveladores de l’autèntica genialitat dels seus compositors. El disc fou enregistrat amb Josep Maria Arroyo, i Lluís Torralbo a la cripta del Mossèn al cementeri de Montjuic (Barcelona) el 20 de gener de 2013. L’artwork corre a càrrec de l’inefable dissenyador Marc Argenter i la fotografia de la portada és obra de Ran-el Cabrera.
SR. ORÓ (Lleida): Àlex Oró. El Sr Oró va néixer el 1965, just a la meitat de la seva dècada musical preferida. Explica la seva família que de petit ja movia 3 / 4 el serrell ros al ritme de les cançons de The Beatles y Los Bravios. Va debutar com a DJ el 1987 al Bar Tucuman de Lleida i des d’aleshores ha punxat en gairebé tots els garitos de la ciutat de Lleida amb el seu estil característic marcat per l’ecleticisme pop i les fortes influències sixties que li permetien barrejar sense complexos temes de psicodelia, freakbeat, soul i nederbeat, entre altres. En aquella època feia servir els seudònims Anselm Warhol i Yellow Submarine. Va estar especialment actiu durant l’era “mod” de La Casa de la Bomba i Pentagrama i va ser un dels membres del Pop Art Club. que organitzava el Walrus Week End i editava el fanzine Los Flequillos de la Morsa. Amb l’arribada del segle XXI, el tecno, el house i altres collonades sonores van arraconar l’estil del Sr Oró, que cada cop va anar espaiant més les seves aparicions fins desaparèixer de les programacions dels bars de Lleida i durant uns anys només va punxar en festes privades. El 2012, es va sumar al B-Sides Collective i des d’aleshores, aquest veterà punxadiscos ha recuperat la il·lusió per posar-se darrera els plats.
MARC AARGHGENTER (Barcelona): Marc Argenter. Posador de discos ocasional, amant dels singles antics, ORGANITZA dels sons cavernosos, dels ecos de cinta, de les infraproduccions del lavabo de Joe Meek, del naixement del rock’n’roll, dels herois de la guitarra
de tres acords, de les panderetes i les maraques en primer pla, del so monoaural, de les solapetes enganxades per sobre la contraportada, dels “tri-centres”, de la pols i el crec-crec, dels logos de Columbia, Decca, Speciality, Etiquette, de les portades d’Ediphone i oncèntric, dels ritmes moderns dels temps antics i dels ritmes antics dels nous temps. I tot això ho posa en una maleteta de cuir negre que, espera, us ha de fer ballar tota la nit.
