Hi ha llocs en què no reparem, són enlloc, que en portuguès es diu nenhures. Aquests llocs ens retornen imatges que parlen del buit, objectes inerts i sense vida. L’absència d’acció per la qual es caracteritzen funciona com a detonant de la inspiració i la malenconia. El temps congelat albira que un moment que forma part d’aquest “enlloc” està carregat d’albes, capvespres, vespres, converses d’altres indrets. Com el fado, que en els seus versos amaga una línia de vida encara que no canti a res concret, a allò que no es deixa veure i tan sols es sent.
En mirar detingudament aquests espais d’absència, aquests «nenhures», Fado i lloc es troben i marquen un punt d’inflexió tant física com emocionalment. Nenhures (‘Enlloc’), de Lele Sorribas, utilitza el llenguatge universal de les emocions i la fotografia com a via de comunicació.
