Francisco Contreras (Niño de Elche) és sens cap mena de dubte l’artista de l’any. Aquest cantaor-performer ha donat una sacsejada al flamenc i l’ha apropat a altres músiques, com l’eletrònica, el drone o el rock experimental. El 2016 ha començat amb força pel Niño de Elche. Guanyador absolut en les llistes d’El Millor de 2015 (El País, Rockdelux) en els propers mesos tornarà als escenaris de mig país amb el seu trio amb Raúl Cantizano i Dario del Moral. També es presentarà amb aquesta mateixa formació, Veus de l’Extrem, a Londres, Viena (amb la Companyia Suzanne Heizenger), París (a la Bibliothèque Nationale) i Brussel·les (al costat de Matej Kejzar dins el Festival de Dansa del Teatre Nacional).
Niño de Elche és un cantaor atípic. Artista multidisciplinari que combina el cant i el toc flamenc amb la performance, la poesia, la lliure improvisació, el minimalisme, la cançó d’autor, el rock, el cant en moviment o l’electrònica, entre altres disciplines, intercala els seus projectes personals amb col·laboracions amb creadors inclassificables com Pedro G. Romero; el poeta Antonio Oriola i l’artista Isaïes Griñolo amb els quals comparteix la proposta Cantis tòxics; els coreògrafs i ballarins Juan Carlos Lérida o Belén Maya; o grups de rock, pop o música experimental com Pony Bravo o Els Voluble.
Produït per Daniel Alonso (Pony Bravo) en col·laboració amb Raúl Pérez i Darío del Moral, Veus de l’Extrem ha estat sens dubte un dels discos destacats del 2015, apareixent en moltes de les llistes de l’any més influents (Millor Disc de l’Any per a El País i per Rockdelux, Millor Concert de l’Any i Millor Cançó per Rockdelux, i en els primers llocs de les llistes de Mondo Sonoro, El Periódico, Babelia, Notodo).
