Maria Hinojosa i Marta Matheu, sopranos
Toni Marsol, baríton
Anna Aldomà, viola
Oleguer Aymamí, violoncel
Dani Espasa, clavicèmbal i direcció
David Malet, orgue i direcció
Les Leçons de ténèbres de Couperin foren compostes per a la litúrgia del dimecres sant de 1714 a l’abadia reial de Longchamp, a l’oest de París. Dos grups més de lamentacions compostes per al dijous i divendres sant foren compostes, però s’han perdut. Utilitza el text de l’Antic Testament de les Lamentacions, en les quals Jeremies deplora la destrucció de Jerusalem pels Babilonis. Cada vers llatí ve precedit per un melisma sobre la primera paraula del text hebreu. Consten de tres lliçons per a veu i baix continu, les dues primeres a una sola veu i la tercera a dues veus, la qual ha esdevingut un dels moments més bells de la música barroca francesa.
La Passio Jesu-Christi de Josep Soler (Vilafranca, 1935) representa una darrera versió, composta el 1968, del tema de la Passió, que Soler havia tractat reiteradament des dels seus inicis compositius. La mort de Crist impressiona l’autor com el símbol de “totes les morts que continuen l’evidència de la intolerància humana”. El text, seleccionat pel mateix autor d’entre els Evangelis, té dues parts: la primera és l’escena de la presa de Crist a la muntanya de les Oliveres, i el judici davant el suprem sacerdot. La segona se centra en l’interrogatori de Pilat i la corprenedora lamentació final de Crist. L’obra acaba amb un recitat de la “voce magna” com l’única forma d’expressió per a la narració del moment de la mort de Jesús.
