Nou plast poemes és la publicació que uneix les creacions de l’escultor Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908 – Lleida, 1998) i les del poeta i escriptor Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999), dues de les figures que representen l’avantguarda artística de la postguerra a les terres de Ponent. En aquesta publicació, es vinculen nou escultures amb nou poemes que relacionen la poesia concreta amb l’escultura experimental, dos llenguatges que van néixer fugint de les limitacions imposades durant els anys 50 i 60 a l’estat espanyol.
L’amistat entre les dues figures va promoure la creació de diversos projectes, però no va ser fins a la publicació de Nou plast poemes el 1965 que es va poder materialitzar, gràcies a l’edició del que seria, anys després, el segell editorial d’Agramunt Lo Pardal, una obra que va esdevenir la primera publicació de poesia experimental de l’Estat.
Nou plast poemes és també un registre del pensament de l’època per part de dues figures de l’avantguarda, un reflex de la mirada de Cristòfol i Viladot sobre temes com l’església, la vida rural i el fugir de la norma a través de l’experimentació artística.
