QUART PRIMERA va començar després d’una intuïció sobre la música en directe. I és que en vista de la quantitat de concerts maratonians que agrupen un nombre indecent de grups amb estils molt diferents, i en sales on el so és tan important com el color de la paret, la idea de tocar al saló de casa va resultar molt atractiva. Sense micròfons, vàrem començar a cantar a viva veu i a abaixar el so dels instruments. Un volum baix però suficient per sentir els matisos de totes les veus i instruments, i també per sentir respirar al públic. Un públic que deixa de ser públic i passa a ser un grup d’amics escoltant música en directe al saló de casa seva.
Després del primer “El món en un cafè” i el segon “Pel·lícules”, presenten “Neurones a la punta d’un Iceberg” (Satélite K, 2015). Un disc que parla del present i de la voluntat de viure’l plenament. Tant se val si véns de la més negra de les foscors o del blanc més fred i encegador, el que importa és saber-ne sortir a temps. He oblidat a l’andana bona part de l’equipatge, on hi tenia les pors, els dubtes i les males cares, per agafar un tren on viatgen aquells que encara creuen que no tot està perdut. Vagons plens de passatgers que no sabem ben bé a on anem, però que tenim ganes de somriure i de compartir i, si cal, de llençar les càrregues innecessàries per la finestra. En aquesta nova casa en moviment tu també hi pots pujar, pots venir despullat o amb una camisa de colors, però millor que deixis els grisos ben lluny i les neurones a la punta d’un iceberg.
* Extret de Quart-Primera.com
