La primera exposició monogràfica dedicada a un dels artistes més desconeguts de l’art català de finals del segle XIX i començament del segle XX. Aquesta mostra convida a descobrir la vida i l’art de Ramon Pichot, autor d’una obra singular i personalitat clau en l’estudi sobre el modernisme català.
Ramon Pichot (Barcelona, 1871 – París, 1925) va ser una de les figures destacades de l’art català del final del segle XIX. Després dels anys de joventut i formació a Barcelona, a començament del segle XX es va instal·lar a París, on va viure intensament l’ambient bohemi i artístic de Montmartre. Va fer amics en tots els àmbits artístics i va mantenir una llarga amistat amb Pablo Picasso.
En la seva obra, Pichot va anar evolucionant des dels seus inicis modernistes a Barcelona fins al decorativisme de la segona dècada del segle XX, i així va contribuir a la síntesi de les diferents tendències de la renovació plàstica catalana. Aquesta exposició analitza la trajectòria vital i artística de l’autor català a través de tres etapes: la Barcelona modernista, el París de la bohèmia i el Cadaqués que li va servir de refugi i inspiració.
