‘Se’n parlave i n’hi havie’ és una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria al Pirineu i les Terres de Ponent, organitzada i produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. La mostra il·lustra la bruixeria com a fenomen social i científic al Pirineu i Ponent. D’entre les principals conclusions d’aquesta investigació, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara.
La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50 i mentre que a la plana costa de trobar testimonis vius que en recordin alguna pràctica, al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. L’exposició combina les dues vessants que ha abordat la investigació: la històrica i l’etnològica. Així per exemple, s’hi poden escoltar diferents àudios, entre ells els de persones que han viscut el fenomen de la bruixeria en primera persona. També es poden trobar objectes que s’han utilitzat per protegir-se, com ara cremalls i amulets, entre altres. També s’hi mostren documents històrics i material que il·lustra les diferents conclusions a les qual ha arribat la investigació.
