Gran part del concert està dedicat a la interpretació musical en base a textos literaris, encara que els compositors no desitjaven la relació amb la música descriptiva.
Granados ens duu una de les obres més belles i interessants del seu repertori, malgrat que injustament oblidades. Estrenat a Barcelona el 1908, el poema simfònic Dante –entorn d’episodis de La divina comèdia– mostra una gran maduresa de composició amb influències de l’escola francesa de finals del XIX i especialment del wagnerianisme que tanta admiració li va despertar. Al costat d’aquesta obra de capçalera, una perla de l’exotisme oriental estrenada a Nova York un mes abans de la seva mort. La Danza de los ojos verdes és un tribut a la bailaora “La Argentina” a qui va dedicar l’obra. Obra d’un cert costumisme, respira la influència de les danses gitanes del Sacromonte que tan van inspirar els compositors de l’època.
El 1888 el compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, va escriure i estrenar la suite simfònica Shéhérazade. Basada en els contes de Les Mil i Una Nits, aquest poema musical combina una orquestració brillant i exemplar amb la característica música oriental que tanta curiositat desvetllava a l’època. Es tracta d’una de les grans obres de la música russa de la segona meitat del segle XIX.
