Mitjançant la utilització de 4 coreografies icòniques de la història de la dansa i de la història personal del creador, l’espectacle proposa reencarnar-les i reballar-les com un gest històric i simbòlic d’admiració i reconeixement, però també com un exercici de autocrítica humorística del món de la dansa i dels seus referents. Un collage coreogràfic de diferents solos emblemàtics imprès en un únic cos que interpreta part de la memòria col·lectiva de la dansa per tal de projectar reflexions sobre el paper, la necessitat o l’absurditat de la dansa contemporània en el moment actual.
Una estructura simètrica i repetitiva anirà desvetllant cadascuna de les coreografies, que seran presentades a través de diferents estratègies coreogràfiques i amb el suport d’àudios i vídeos que alteraran el seu context, la seva receptivitat i el seu significat .
La presentació i repetició d’aquests fragments emblemàtics es complementarà també amb la intercalació d’escenes de text on el performer, a través de l’ús del playback, semblarà que conversi amb el públic utilitzant tant fragment d’entrevistes a coreògrafs importants com els àudios de vídeos de Youtube on s’escolten persones relacionades amb la dansa parlar dels seus somnis, els seus problemes i la seva manera amateur d’entendre la vida i la dansa.
Un collage escènic que pretén ser una celebració i al mateix temps una crítica a certes maneres d’entendre i desentendre la dansa des d’una perspectiva històrica, social i humorística.
