Una periodista s’adona que ha treballat massa anys condicionada per un mitjà que la limitava. Però qui és el darrer responsable d’això? El mitjà o ella per permetre-ho? Quin preu té la independència de criteri en la nostra societat actual? Estem disposats a pagar-lo? I si no hi estem disposats, quina mena de societat estem deixant a les futures generacions? Una societat sana, pot sobreviure a base de mitges veritats?
Un tret al cap s’apropa al gènere del thriller periodístic sense renunciar a l’humor ni a la dimensió íntima dels personatges. Una periodista acomiadada, una víctima que demana insistentment que es faci públic el seu cas, i la germana de la periodista, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud. Un triangle en què tot allò que és tant difícil de dir és justament el que els permetrà sortir del carreró sense sortida on han anat a parar.
