«Una exposició de mirar» és una exposició individual d’Enric Farrés Duran en la que es presenta un manuscrit inèdit de l’escriptor Josep Pla.
La mostra proposa un repte sobre el significat d’allò que veiem. El títol ret homenatge als títols amb que Hans-Peter Feldmann anomena les seves propostes per confirmar el que podria semblar evident, que els espais expositius són espais d’autoritat que es regeixen per una sèrie de convencions que assenyalen què allò que s’hi exposa és art, i que la presentació de les obres per a què el públic les observi implica la seva legitimació com a tals. Enric Farrés Duran compta ja amb un vast nombre de projectes sobre les espatlles, molts dels quals es poden consultar al centre de documentació, on s’obre la visita (o potser s’hi tanca); en qualsevol cas és un dels espais clau per endinsar-se a l’univers de l’artista. En aquest espai ha concebut una intervenció específica que subverteix la seva funcionalitat, alhora que adreça l’atenció del visitant a la selecció de documentació videogràfica i les publicacions que acompanyen els projectes més destacats de l’artista.
L’exploració del revers d’allò que ens conegut és un dels eixos que vertebrarà aquest projecte en la qual Enric Farrés Duran s’apropia de dispositius expositius associats a autors de renom (com els arquitectes Richard Meier i Lina Bo Bardi) i ens convida a mirar-los d’una altra manera amb la finalitat última d’analitzar i qüestionar els mecanismes que atorguen valor al fet artístic. A «Una exposició de mirar» res és el que sembla. En ocasió del centenari del Museu d’Art Jaume Morera, l’artista ha concebut una nova obra a partir de l’arxiu documental de Leandre Cristòfol i, juntament amb Joana Llauradó, realitzaran un projecte específic amb la col·lecció del museu, produït per la Fundació Sorigué.
