Rosa Maria Perelló Escoda (Tàrrega, 1959) és l’alcaldessa de Tàrrega des del març del 2026, quan va recuperar l’alcaldia de la capital de l’Urgell arran d’un pacte de govern amb la CUP. Amb una trajectòria professional vinculada a l’assessoria fiscal i comptable d’empreses, va accedir per primera vegada a l’alcaldia el 2011 com a cap de llista de CiU i es va convertir en la primera dona a encapçalar el consistori targarí. Va governar durant dos mandats consecutius, fins al 2019, i el 2018 va assumir la presidència de la Diputació de Lleida, on també va ser la primera dona a ocupar el càrrec.
Després d’una etapa a l’oposició com a regidora i portaveu de JxCAT-JUNTS i, posteriorment, com a cap del grup municipal de Junts per Tàrrega, Perelló torna a encapçalar el consistori. En aquesta nova etapa, també dirigeix l’àrea de Finances i presideix l’EPEL FiraTàrrega. Comarques de Ponent conversa amb l’alcaldessa per analitzar el moment que travessa Tàrrega, fer balanç del mandat i abordar les prioritats municipals i el seu futur polític.
Si hagués de resumir aquest mandat en una paraula, quina triaria i per què?
Excepcional, perquè hi ha hagut una moció de censura. No deixa de ser un fet extraordinari, ja que no havia passat mai.
Quina és la transformació més important que creu que està experimentant Tàrrega?
Tàrrega s’està transformant perquè creix. Ens situem al voltant dels 20.000 habitants i aquest creixement afecta la ciutat, els serveis, la convivència, la neteja i la seguretat. Són qüestions que haurem d’anar afrontant.
Quin compromís electoral considera que ja pot donar per complert i quin encara li genera més preocupació?
Una qüestió que és compartida per una majoria de la ciutadania és la necessitat de resoldre la situació de la variant de la C-14, perquè actualment suposa perillositat i poca pacificació del trànsit intern. Han passat massa anys sense una resposta de les administracions, en aquest cas la Generalitat. Ho necessitem urgentment i m’agradaria acabar la legislatura amb un acord signat i que fos una realitat.
Quan acabi el mandat, què voldria que els targarins identifiquessin com el principal llegat d’aquests quatre anys?
Vam prioritzar Tàrrega per damunt dels interessos. Érem la força més votada, amb vuit regidors dels disset del consistori, però vam quedar fora del govern. Quan la CUP va sortir del govern, el juliol de l’any passat, vam considerar que podíem assumir l’alcaldia.
Quin és avui el principal problema de Tàrrega?
La C-14, que és una qüestió que han de solucionar administracions superiors. També ens preocupen la recollida d’escombraries i la falta de civisme, davant les quals hem de prendre mesures. Hem contractat deu persones per conscienciar la ciutadania i ara estem incorporant una empresa de seguretat externa que inspeccionarà les bosses d’escombraries per identificar possibles infractors i facilitar l’aplicació de sancions. També hem establert una brigada de dues o tres persones que s’encarrega de netejar amb màquines Kärcher.
No volem una Tàrrega bruta, la volem neta, i ho estem aconseguint, però molt a poc a poc. Esperem que les mesures siguin eficaces i, si no, haurem de pensar-ne d’altres.
Tàrrega exerceix prou de capital de l’Urgell? Què li falta per reforçar aquest paper?
Hem intentat exercir la capitalitat que ens correspon, sent un pol atractiu i comercial per als municipis de l’Urgell. Per reforçar aquesta qüestió, caldria establir vincles més visibles entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament. Creiem que la relació és correcta, però seria important d’acabar d’exercir aquests llaços, que són indispensables per a la comarca.
Tàrrega és també una ciutat amb una forta vida cultural. És la cultura una política estratègica o encara es percep massa com una despesa?
No és una despesa, sinó una qüestió estratègica. Tenim una oferta cultural àmplia i diversa, amb moltes entitats i activitats lúdiques que ens fan diferents. És un atractiu per als joves i les famílies que escullen Tàrrega per desenvolupar-hi el seu projecte de vida.
L’oferta de lleure i d’ensenyament també contribueix a aquesta decisió, així com la possibilitat de treballar en línia. El creixement de la ciutat no ve per si sol, sinó que és fruit d’una sèrie de factors que conflueixen.
Quins són avui els principals obstacles perquè un jove pugui quedar-se a viure i treballar a Tàrrega?
Hi ha diferents circumstàncies, però una és el transport públic. Les necessitats bàsiques estan cobertes, però cal poder venir de Barcelona amb més facilitat i disposar d’un transport amb uns temps de trajecte adequats.
Confiem que les millores de Rodalies de Lleida facilitin els desplaçaments. La connectivitat en línia també pot ajudar. Tàrrega ofereix aquestes possibilitats, però en altres municipis de l’Urgell hi ha mancances de transport públic. Cal millorar les connexions i impulsar el transport a demanda, no només a Tàrrega, sinó a tota la comarca, perquè tothom pugui desenvolupar-hi el seu projecte de vida.
Vostè ja coneixia l’alcaldia abans d’aquest mandat. S’afronta diferent quan hi tornes després d’haver-ne sortit?
Sí, en un sentit positiu. El 2011 teníem un deute de 30 milions d’euros amb un pressupost de 16 milions, cosa que dificultava planificar inversions a llarg termini. Hem pogut eixugar el deute i això ens permet afrontar noves inversions que es veuran reflectides.
Què ha canviat més: Tàrrega o Rosa Maria Perelló?
Tàrrega ha evolucionat, però manté la vocació de capitalitat, de ser atractiva i de donar suport a tot el teixit associatiu.
Personalment, també he evolucionat. L’experiència de vuit anys d’alcaldia, juntament amb la trajectòria com a regidora i diputada, m’ha donat un bagatge i una perspectiva diferents dels que tenia quan vaig entrar.
Més que un canvi, es tracta de complir els objectius i definir un projecte de ciutat, liderat per un equip que considero indispensable. És un projecte important i compartit, i no voldria personalitzar-lo, perquè és una feina de tot l’equip.
Què li ha ensenyat l’alcaldia sobre les persones?
M’ha ensenyat que les persones són diverses i que tothom pot aportar alguna cosa positiva i una manera diferent d’interpretar les situacions. El que ens aporten les persones ens enriqueix i ens fa evolucionar. L’entesa també és important.
Es veu presentant-se de nou a les pròximes eleccions municipals?
No. La meva trajectòria política acabarà perquè considero que tot té el seu temps i que, després dels anys que he dedicat amb molt de gust a ser regidora i alcaldessa, ha arribat el moment de donar pas al relleu. Sobretot, tenint clar que el projecte que hem treballat, amb esforç, idees i consensos, té com a objectiu que la ciutat evolucioni favorablement en tots els àmbits.
Acabi la frase: «La Tàrrega que vull deixar és una ciutat…»
Per viure-hi. Una ciutat on tothom trobi motius per sentir-se’n part, on es millori allò que no funciona i on tothom pugui sentir-s’hi bé i tenir oportunitats.
Una mirada personal
UN LLOC DE LA CIUTAT QUE SENTI ESPECIALMENT SEU: El Parc de Sant Eloi.
UN PLAT O PRODUCTE QUE IDENTIFIQUI AMB LA CIUTAT: Coca de recapte
UNA COSA QUE FARIA SI TINGUÉS UNA TARDA COMPLETAMENT LLIURE: La dedicaria a estar a casa.
UNA PARAULA PER DEFINIR LA CIUTAT: Activa. Tàrrega és una ciutat amb iniciativa en àmbits com l’empresarial i el cultural, i amb moltes entitats que impulsen projectes.
