El grup municipal de Junts a la Paeria està preocupat per la situació del català a la ciutat de Lleida. La seva portaveu, Violant Cervera, considera que: «en els darrers anys s’està percebent una involució de l’ús social del català en les activitats quotidianes dels ciutadans. Els lleidatans i lleidatanes observem que no podem viure en català en la nostra ciutat i que, cada cop més, ens veiem obligats a canviar de llengua perquè els nostres interlocutors no coneixen l’idioma.
Actualment, en la majoria de sectors d’atenció al públic (des de l’atenció a la gent gran, l’assistència sanitària, l’administració de justícia o tots els sector de serveis, especialment l’hostaleria) hi ha manca de coneixement de la llengua pròpia de Lleida i una falta de sensibilització envers la nostra realitat i drets lingüístics».
Cervera també lamenta que, fins i tot, “no es coneix el dret que tenim els catalanoparlants de ser atesos en la nostra llengua pròpia i fins i tot, en algunes ocasions, s’hi observa hostilitat”.
Precisament, la primera moció que Junts va presentar al Ple de la Paeria (del passat mes de setembre) proposava diferents mesures per a fomentar l’ús de la llengua catalana a la ciutat.
“Necessitem un estudi real de les necessitats que sustentin el treball de Pla estratègic per la llengua catalana”
Aquest dilluns s’ha celebrat la Comissió Extraordinària de la Capital Cultural i de les Oportunitats, en la qual, la Comissionada per la Llengua de la Paeria ha presentat el marc de treball per a la realització del Pla estratègic per la llengua catalana. Referent a aquest pla, i atenent la sensibilitat i la preocupació de Junts sobre aquest àmbit, la regidora Neus Caufapé apunta que “hem detectat un seguit de mancances que ens fan témer que el Pla sigui poc concret i, per tant, poc efectiu”. “Hi trobem a faltar una planificació basada en un estudi real de les necessitats, amb dades i evidències, que sustentin el treball del pla”. Aquestes, diu Caufapé, “haurien de permetre establir unes estratègies, accions i objectius, així com definir responsabilitats, una temporització, definir els recursos per cadascuna de les accions i els indicadors de compliment”.
Des del grup municipal consideren imperatiu conèixer l’estat de la llengua en els diferents sectors, com ara l’hostaleria, la salut o el comerç. A tal efecte, es preveu un espai de diàleg amb els diferents sectors i el teixit associatiu de la ciutat, mitjançant la creació de la Taula per la llengua. Tot i així, diu Caufapé, “pensem que cal partir d’un anàlisi seriós i evidenciat que faci molt més productiu aquest diàleg i ajudi a definir les accions més pertinents”.
Amb tot plegat, Junts també es mostra preocupat per com es mesurarà l’impacte del Pla a la ciutat i resta a l’espera de rebre el primer esborrany del document, per tal que tots els grups puguin fer les aportacions pertinents.