Fa ben poc que hem començat el curs escolar i quan l'escola es posa en marxa desperten debats que sempre estan latents en la ment de molts. Vull pensar que alumnes, pares, mestres, experts, investigadors i alguns polítics ens replantegem les nostres tasques i el nostre paper en això que anomenem Educació. El que passa al nostre voltant, les activitats que duem a terme, el que llegim, el que vivim, ens aporta informació que fixem. Que l'experiència viscuda és la millor manera d'aprendre és una evidència. Ara bé això de l'Educació què és?  El diccionari ens diu que és el conjunt de coneixements intel·lectuals, culturals i morals que té una persona. Sorgeixen aquí mil dubtes, quin paper juga l'escola en aquest afer? què entenem per coneixements intel·lectuals? i per coneixements culturals? i els morals? com s'adquireixen?...

Ens aclarim o no amb definicions, les "regles del joc" ens diuen que els nostres infants han de rebre una educació, tenen el dret, i els adults tenim l'obligació de donar-los-hi. Una de les respostes per assumir aquesta responsabilitat és l'escola. El món escolar està canviant, lentament i potser no tot lo bé que desitjaríem però, ho està fent. Hi ha en marxa gran quantitat de propostes metodològiques, que experimenten amb noves (i no tan noves) formes de treballar, per adaptar-se al temps i oferir respostes satisfactòries a cada model de família. Hi ha famílies que opten per establir el seu propi model educatiu i no escolaritzen els nens. Potser és aquesta la millor opció? Ara bé, la gran majoria, per unes raons o altres, continua anant a escola i tant de bo l'escola pogués ser una versió millorada de la nostra societat! però molt em temo que de moment, és purament un bast reflex.

Us faig una proposta, intentem canviar el terme "escola" i substituïm la paraula per casa, centre escolar, esplai, els familiars, el carrer, veieu clarament que són llocs on es proporcionen eines per al desenvolupament? A cada instant que ens trobem amb un nen, mirem de donar el millor de nosaltres per a que adquireixen aquests preuats coneixements que els hi han de resultar útils per conviure en aquest món. 

I no ens enganyem, està clar que hi ha una part de l'educació la dels coneixements "morals" que es treballa a tot arreu, però com a casa res! Des del cor i els ulls d'un infant el que passa a casa es viu molt intensament, els dóna seguretat i és el món que estimen i que els estima (o així hauria de ser), el que allí viuen ho aprenen molt bé. Si us plau, no oblidem "l'educació" en cap moment!