La campanya a les properes eleccions a la Junta d’Andalusia està deixant alguns moments per a la reflexió. Fa uns dies, al primer debat televisat, Susana Díaz, la candidata socialista que no hauria de patir per revalidar títol, era posada contra les cordes pels casos dels ERO i els cursos de formació. Curiosament l’acusador era el seu contrincant del PP, Juanma Moreno, representant d’un partit assetjat per escàndols similars arreu del territori espanyol.

El delegat del Govern andalús i president del PP a Cadis, Antonio Sanz, cridava ahir, enmig de l’eufòria a vegades traïdora dels mítings electorals, que no volia que la seva Andalusia fos presidida des de Catalunya i que molt menys ho desitjava d’un partit on el seu líder es diu Albert (i no Alberto). Es referia a Ciutadans, partit que poc a poc i gràcies, en part, al demèrit dels demés, s’està expandint per terres espanyoles. Quina poca memòria té el senyor Sanz, que no recorda que Catalunya la va presidir un senyor nascut a Còrdova que es deia José Montilla Aguilera.

Un dels temors del Partit Popular, amb diverses crisis de corrent dins del partit, és una possible fuga de votants cap altres formacions. Si fins ara una bona opció per l’ala més nacionalista era UPyD, la de l’ala més centrista podria ser Ciutadans, que per cert no s’acaba de definir en la seva postura ideològica. Tan és el temor, que fins i tot la comunicació del partit proposa que enlloc de Ciudadanos, que és el nom del partit d'Albert Rivera arreu de l’estat espanyol, els diguin Ciutadans (o Ciudatans, com diu algú amb poca gràcia), a fi de que els percebin com un partit català i això, es clar, frenaria els possible votants.