El dijous 12 de novembre, la Fundació Vallpalou inaugura el projecte d’art públic de Pere Bellès, Mural 1 Infraestructures de Lleida. El treball de Pere Bellès sempre està basat en la recerca dels senyals i formes que l’home deixa sobre el territori. En aquest projecte, pensat per a Lleida, l’artista ha treballat la idea de flux, moviment, un concepte de ciutat regió que va de la ciutat com a closca protectora a la ciutat difusa. En aquesta obra s’ha inspirat en els nusos dels vials que connecten les infraestructures ferroviàries lleidatanes que consten en el Pla d’Ordenació Municipal i que inclouen les següents estacions: Estació Torres-Salses, Estació Polígon del Segre, Estació Lleida-Pirineus i Estació Lleida-Onze de Setembre. En el seu tre- ball, l’artista cerca les artèries de moviment dels fluxos territorials i els tanca o els expandeix en si mateixos com a unitats de barri tot jugant a partir de la geometria traçada i la seva àrea, que representa amb un caràcter multicromàtic, realitat de la seva visió del món.
Biografia
Pere Bellès (Terrassa, 1965) viu i treballa a l’Alt Empordà. La seva obra pictòrica, gràfica i objectual ha estat àmpliament exposada des de finals dels anys noranta. Pere Bellès realitza una obra processual centrada en els rastres de l’arquitectura i l’urbanisme en la geografia. La seva capacitat de diàleg amb l’espai físic i territorial converteix planimetries urbanes, pro- jectes arquitectònics i mapes cartogràfics en composicions abstractes amb aparença d’ideogrames i properes a l’abs- tracció neoplàstica. Amb una elaboració meticulosa de frac- tura impecable i amb una gran pluralitat de materials com el paper, la fusta, la pintura, l’acer o la llum destaca el tracta- ment del color, amb un cromatisme intens de contrastos i llen- guatge minimalista. Bellès ha produït una àmplia obra gràfica i pictòrica, però també ha elaborat escultures de grans dimen-
sions i petits objectes. Una obra que acostuma a organitzar en sèries com una forma d’ordenar el procés creatiu.
Entre les seves exposicions recents destaca Terrassa, la ciu- tat recosida a la Sala Muncunill de Terrassa (2020); Galeria Juan Risso a Madrid (2019); Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (2018); Saltvs Ivgervm a la Casa de cultura Les Ber- nardes de Salt (2017), a la Gallery Rebecca Domken a New Or- leans (EEUU) (2017); S “Ideogrames” a Son Tugores, Alaró (2015); El periple del set, Museu de l’Empordà (2013) i CEC de la Uni- versité Sorbonne-Paris (2014). D’obra pública destaquen els 90 m2 de mural de l’Hospital Sant Joan de Déu (2012), la seva instal·lació mural de 80 m2 participada pels 2700 estudiants de la població a l’espai cultural Tèxtil Rase de Cardedeu (2012) i els 200 m2 a l’estació de la Sagrera de la línia 9 del Metro de Barcelona (2010).