L’Ajuntament de Lleida considera que no pot continuar assumint en solitari la major part de la resposta a les necessitats d’allotjament i atenció de les persones temporeres durant la campanya agrària. Per aquest motiu, la Paeria proposa un nou model de governança que impliqui les diferents administracions del territori en la presa de decisions, l’execució de les mesures i el seu finançament.
La proposta s’ha presentat aquest dijous en una Comissió Extraordinària de la Campanya Agrària, en què també s’ha fet balanç del dispositiu municipal d’acollida d’aquest 2026. El tinent d’alcalde i regidor d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha defensat que la realitat de la campanya va més enllà de les competències d’un ajuntament i que cal una resposta coordinada entre les institucions implicades.
Segons les dades presentades, aquest any Lleida ha disposat de 231 places d’allotjament ordinàries: 100 al pavelló 3 de Fira de Lleida, 99 als habitatges gestionats per l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU) i 32 al nou Centre d’Acollida Temporal de Temporers (CAT1). També s’ha comptat amb la col·laboració del Consell Comarcal del Segrià, que gestiona l’equipament de Seròs, i amb recursos específics per a persones en situació de vulnerabilitat.
Tot i aquest reforç, la demanda ha obligat a habilitar d’urgència el pavelló 4 de Fira de Lleida, amb 160 places addicionals. L’espai s’ha obert per garantir unes condicions mínimes de descans, higiene i seguretat i evitar que més persones haguessin de passar la nit al carrer.
Més de 1.600 sol·licituds d’allotjament
L’Oficina Única ha tramitat 1.670 sol·licituds d’allotjament vinculades als pavellons 3 i 4. El 98% corresponen a homes i el 2%, a dones. A més, els serveis municipals han registrat 2.466 atencions socials i 699 atencions relacionades amb l’àmbit laboral, gairebé el triple que les 239 comptabilitzades l’any anterior.
Pel que fa a l’activitat als equipaments, s’han registrat 7.037 pernoctacions al pavelló 3, així com 6.652 esmorzars i 6.825 sopars, un 10% més d’àpats que durant la campanya anterior. El servei de dutxes ha acumulat 9.557 usos i el de bugaderia, 1.453.
Als habitatges de l’EMAU i al nou CAT1 s’hi han allotjat 147 persones, de les quals 139 són homes i 8 dones. En aquest sentit, la Paeria destaca que disposar d’habitatges específics per a dones ha permès oferir una atenció diferenciada.
Un problema que va més enllà de Lleida
Enjuanes ha advertit que les necessitats d’allotjament no depenen només dels recursos disponibles, sinó també de factors com el calendari de les collites, la meteorologia, la demanda de mà d’obra, les condicions de contractació o la mobilitat dels treballadors. Per això, considera que la resposta no pot recaure principalment en els municipis que reben les persones temporeres.
La memòria de la campanya també assenyala diversos aspectes a millorar, com disposar de dades més precises sobre la demanda real de treballadors, garantir la continuïtat dels contractes i reforçar la coordinació entre les empreses i els serveis públics d’ocupació. També apunta la necessitat que el sector agrari s’impliqui més en les solucions d’allotjament per a les persones que contracta.
La proposta de la Paeria passa per establir un acord de corresponsabilitat amb la Delegació del Govern, la Diputació de Lleida, els consells comarcals afectats i els departaments de Drets Socials, Agricultura, Treball i Salut, a més del SOC i els cossos de seguretat. L’objectiu és que les institucions puguin decidir conjuntament quines mesures cal aplicar, qui se n’ha de fer càrrec i com s’han de pagar.
