L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu ha engegat una iniciativa, a través de les xarxes socials, en la que anima als seus seguidors a convertir-se en etnòlegs durant els dies de confinament. Amb la premissa que el patrimoni no sempre està als museus, anima a la gent a compartir a través de les xarxes socials objectes amb història que tenen a casa amb l’etiqueta #etnologiadeconfinament. Jordi Abella, director de l’Ecomuseu ha animat a participar a la gent publicant una foto o vídeo de l’objecte i que expliquin la seva història, usos o curiositats. L’Ecomuseu ha començat compartint una arca de cendres i una presa formatgera. Amb aquesta iniciativa l’Ecomuseu vol donar continuïtat a les activitats que organitza, aquest cop des de la distància.
L’Ecomuseu ha començat compartint una arca per a cendres obtinguda al Pirineu aragonès. Una peça que es posava al costat de la llar de foc, on s’hi veu unes escenes segurament inspirades en el poema escocès Tam O’Shanter del segle XVIII, en què el pagès Tam és perseguit per una bruixa anomenada Cutty Sark (que donà nom a un famós vaixell i després a una marca de whisky).
La segona peça que ha compartit és una premsa de formatgera provinent de Casa Bellera de Surp, al Pallars Sobirà. La casa familiar que fins als anys 70 del segle XX produïa i comercialitzava formatges per tota la vall d’Àssua. D’aquesta peça destaca els elements decoratius que quedaven impresos al formatge i li donaven un valor estètic afegit. Servia també per indicar quina casa l’havia elaborat. Jordi Abella ha comentat que és «un bon exemple del màrqueting utilitzat en les produccions locals».
Entre alguns dels objectes que alguns participants d’aquesta iniciativa ja han compartit destaca: un morter, un bressol de fusta; un paquet de sal de Gerri de la Sal, possiblement comercialitzada durant els anys 30 o 40 del segle XX per consum domèstic; una mesura per gra amb mànec i escut pirogravat que certifica el volum o una llanterna d’oli.