A Espanya, 8,5 milions de persones pateixen malalties al·lèrgiques pel pol·len. Segons un estudi realitzat per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, els al·lèrgics als pòl·lens hivernals, com el xiprer, freixe i avellaner, han gaudit d’una treva en els seus símptomes aquesta temporada. El fred hivernal ha retardat la alliberació de pol·len d’aquestes plantes fins a principis de març. No obstant això, aquest retard ha permès als arbres, especialment als xiprers, acumular grans quantitats de pol·len que podrien alliberar-se de sobte amb pics de concentració molt elevada.
Davant aquesta situació, l’opinió dels experts adquireix una rellevància especial. En aquest sentit, la Dra. Silvia Lara, al·lergòloga de l’Hospital Vithas Lleida, destaca que «la rinitis i l’asma al·lèrgica són malalties cròniques de les vies respiratòries i, en moltes ocasions, els pacients confonen els símptomes nasals per al·lèrgia amb refredats, la qual cosa dificulta un diagnòstic precoç i efectiu».
Com es produeixen les al·lèrgies
Les al·lèrgies són reaccions del sistema immune a substàncies generalment inofensives, anomenades al·lèrgens, com ara el pol·len, la pols o els aliments. En les persones al·lèrgiques, el sistema immune interpreta erròniament aquestes substàncies com una amenaça i allibera histamina, una substància química que provoca inflamació i altres símptomes característics de les al·lèrgies. Per exemple, l’al·lèrgia al pol·len, coneguda com a febre del fenc, ocorre quan el pol·len de certes plantes entra en contacte amb les vies respiratòries, el nas o els ulls, desencadenant símptomes com esternuts, picor i congestió nasal. Cada persona pot reaccionar a diferents al·lèrgens, i la gravetat dels símptomes pot variar àmpliament entre els individus.
La prevenció, el millor tractament
L’especialista insisteix en la importància d’acudir a un al·lergòleg per a un diagnòstic adequat, que permetrà identificar els al·lèrgens causants dels símptomes, explicar les possibles mesures d’evitació, prescriure un tractament farmacològic adequat i, en molts casos, oferir la possibilitat d’un tractament específic mitjançant vacunes. «Un tractament correcte permetrà als pacients portar una vida sense limitacions i mantenir la seva qualitat de vida», assenyala la Dra. Lara.
Per al diagnòstic de l’al·lèrgia respiratòria, s’utilitzen proves cutànies (prick-test) i proves de laboratori (anàlisi de sang) que determinen immunoglobulines (IgE) davant al·lèrgens concrets. La Dra. Lara posa èmfasi en què «ambdues proves són complementàries i sempre han de relacionar-se amb els símptomes que presenti el pacient, per la qual cosa el paper de l’especialista al·lergòleg és fonamental per a la indicació i interpretació correcta de totes les proves, el correcte diagnòstic i la prescripció d’un tractament específic».